Continuem explorant un tema crític que impacta profundament a totes les edats: la salut mental juvenil i l’edatisme. La realitat és que la «normalitat» no és una línia constant, sinó un concepte en constant evolució. Les percepcions sobre la salut mental i el diagnòstic dels trastorns infantils han experimentat transformacions profundes en els últims anys.

Les xifres recopilades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Federació Mundial de Salut Mental són alarmants. Aproximadament 1000 milions de persones a tot el món viuen amb un trastorn mental. Aquesta és una xifra aclaparadora que il·lustra la magnitud de la crisi de salut mental que afecta totes les edats. El consum nociv de l’alcohol pren la vida de tres milions de persones anualment, mentre que una persona es suïcida cada 40 segons. No podem, ni hem de permetre’ns, ignorar aquesta realitat. La salut mental és una qüestió que trascendeix les generacions.

Aquestes transformacions en la percepció de la salut mental prenen encara més rellevància quan considerem els resultats de recerca presentats per Eugenia Bianchi a la Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales, Niñez y Juventud. Aquest estudi analitza les transformacions recents en el diagnòstic de la salut mental infantil, amb un enfocament especial en trastorns com el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Aquesta investigació posa en relleu la complexitat de la «nova normalitat» en el camp de la salut mental infantil. És essencial comprendre que aquesta «normalitat» és una noció canviant i subjecta a canvis constants, i les interpretacions sobre ella poden ser diverses i contradictòries.

Però més enllà de les xifres i els estudis, aquesta conversa ens recorda la importància d’entendre les perspectives individuals i les vivències úniques. Comparar generacions és reduccionista i injust, ja que cada generació navega per les aigües de la vida en circumstàncies i contextos únics. La crida de la «generació de cristall» no és una queixa sense fonament, sinó una invitació a comprendre i mostrar empatia. Com a membres d’aquesta societat, és el nostre deure escoltar i entendre, en comptes de jutjar ràpidament.

En aquest context, les paraules de diverses veus acadèmiques i experts en la matèria ens il·luminen. Aníbal Quijano i altres teòrics han argumentat que la construcció de la «joventut» és complexa i subjecta a múltiples factors, com la classe, la raça, el gènere i la religió. Això ens recorda que la identitat i l’experiència de cada individu són multidimensionals i no poden ser reduïdes a una única característica. Hem de transcendir les limitacions de la perspectiva generacional i obrir-nos a la riquesa de les diverses històries i perspectives.

Com a societat, no podem donar l’esquena a les crides d’auxili ni a les perspectives úniques de la generació actual. Cal eliminar l’estigma que envolta les malalties mentals i proporcionar recursos adequats per a totes les edats. Hem de canviar la narrativa i crear un espai on tothom es senti escoltat, valorat i entès.

La generació del canvi no és només la que parla, sinó la que actua. Aquesta és una responsabilitat compartida. La salut mental és un dret fonamental i universal. Comencem per l’empatia, el diàleg i l’acció. **#GeneracióDelCanvi #SalutMentalImporta**