Després d’una lectura acurada del document;
El Tercer Sector de Acción Social como prestador de servicios.
Revista Española del Tercer Sector • Fundación Acción contra el Hambre
Germán Jaraíz Arroyo
Sorgeixen un seguit de sentiments o de reflexions que intentaré plasmar tot seguit, però abans m’agradaria justificar el títol d’aquesta entrada, segons la lectura, en la situació post crisis del 2008, sorgeixen dos fenòmens clau per entendre el sentit del títol, el primer factor es resumeix amb una falta de recursos, el que comporta una retallada en el finançament del tercer sector reduint subvencions o altres mecanismes, i el segon es basa en la competitivitat del tercer sector amb un sector privat.
Aquest dos factors donen peu a personatges com el Florentino, amb tots els seus grups empresarials puguin optar per exemple a la licitacio del SAD (Servei atencio a domicili) de Barcelona, atraves del grup ACS ( empresa del subjecte). Lluny de ser un acte aillat, aquest tipus de licitacions o subencions a empreses amb ànim lucratiu de grans empreses o grups és un acte comu i cadacop mes a l’alça.
Tenim ara una reflexió obligada, estem davant duna privatització dels serveis socials?, i també hom no pot oblidar de respondre si aquest nou model post crisis és beneficiós per als usuaris o no.
En un principi la competència genera competitivitat, més eficiència i una millora en el servei, però hem de tenir en compte no tan sols els nombres absoluts dels concursos públics, sinó que s’han de tenir en compte també un seguit de punts clau que avantatjarien al tercer sector, com podria ser la vocació de servei o també la finalitat no lucrativa personal, fenomen que comporta també una reinversió dels diners en la pròpia societat mitjançant l’entitat , a diferència d’una empresa privada on aquest benefici es dirigeix únicament a l’empresa privada i els seus directius per exemple.
Però a qui interessa doncs aquest model?, amb una mirada crítica ens adonarem que surten diversos beneficiats, en primera instància la pròpia empresa que veu com augmenta el seu negoci i moviment de capital, però també interessa a l’administració pública que treu les línies de subvenció o concursos públics, i no em refereixo a interessos obscurs relacionats amb la corrupció o les portes giratòries, que també podria ser, sinó amb alguna cosa més simple, les empreses privades normalment poden presentar pressupostos més ajustats, el que significa un estalvi per l’administració per dur a terme aquest servei, tenim dos actors contents, l’empresari contant els bitllets i l’administració te la fotografia amb el servei o recurs, ara bé, qui perd en aquesta transacció?, perd el tercer sector qui veu disminuït el seu marge d’activitat, però sobretot perden els usuaris del servei i a la seva vegada la pròpia societat, ja que els diners invertits no es repercuteixen en el bé comú sinó solament en el bé de l’empresa o de l’individu.
Ara bé, obrim un melo important, el document se centra en la crisi del 2008, però en l’actual?, com està evolucionant?